Història

escut ajuntament  150x150 - Història

polinya aeria riu-211

El municipi de Polinyà de Xúquer està situat just en el centre de la plana al·luvial que el riu Xúquer forma en la seua desembocadura, exactament a 13 quilòmetres de la mar i, uns 40 cap al sud des de la ciutat de València. A meitat camí entre Sueca i Alzira; el poble ha crescut al voltant de l’antiga carretera que el creuava. El nucli urbà es troba sobre un terreny totalment pla, a 12 metres sobre el nivell del mar i vora el riu Xúquer.

L’orige de Polinyà de Xúquer

La_Granja_13

El mot Polinyà prové de la paraula llatina PAULINUS, tot i que no hi ha constància d’un poblament romà a l’actual casc urbà, malgrat l’existència de restes romanes al terme municipal. A la partida del Colom hi havia un alter amb restes d’un poblat iber romanitzat, segons consta en documentació del Museu de Prehistòria de València; a principis del segle XX s’hi trobaren diverses restes ceràmiques i una moneda . Alguns testimonis recorden que a l’antic alter de Cocasanta hi havia unes pedres, com inici de parets, que foren utilitzades per  alcadufar els camps de marjal. També hi hagué una troballa semblant a la partida del Gual l’any 1889; al voltant de la Granja aparegueren restes ceràmiques i el cap d’un déu, Baco, que ara es troba al Museu de Belles Arts de València.

El primer testimoni documental localitzat fins ara on apareix Polinyà són algunes donacions de terres, en temps de Jaume I. El document porta data de 7 d’abril de 1254; és una donació de terres que fa Bernardo de Vilar, canonge de la catedral de València a Raymundo Dolivella. A la propietat es parla d’una mesquita amb hort, el que dóna a entre l’existència d’un nucli musulmà. El document es refereix a Polinyà com  alqueria situada dins del terme de la Vila i Honor de Corbera.

Un altre document porta data de 7 de gener de 1271 i fou firmat pel rei Jaume I a Sueca per a fer donació de sis jovades de terra de marjal. El mateix any, però el 2 d’abril, Pedro Ort, falconer d’ofici, va rebre una donació de sis jovades de marjal amb l’obligació de residir a Alzira. Quasi un any després, el 8 de març de 1272, serà el veí de Polinyà, Elias Palafrener, qui rebrà sis jovades de terra.

Fonaments del Polinyà que avuí coneguem

Polinyà formà part de la Baronia de Corbera, junt a Riola i Fortaleny, fins el 23 de setembre de 1836.

El barri antic del poble està format per la plaça de l’Ajuntament, la Plaça Major i els carrers14-06-11 10’52 e-212 que les uneixen. L’edifici més antic és l’església parroquial, construïda a partir de 1727. El creixement de Polinyà

14-06-11 10'52 e-212

ha determinat que el centre històric estiga format per cases tradicionals valencianes a una o dos mans. Moltes conserven la seua estructura original, encara que algunes d’elles han sigut remodelades i altres s’han substituït per habitatges moderns.

Resten com a patrimoni urbà una gran quantitat de cases de grans dimensions i destacable arquitectura que pertanyeren a la burgesia agrària de finals del segle XIX i principis del XX, algunes d’elles desocupades. A principis

del segle XX es donà un fort creixement del nucli urbà cap a l’est, als carrers Sant Josep, Perales e Igual i Mariano Benlliure, travessats pel que anomenaren calle del Ensanche, hui carrer Mestra Romero. Als anys 40-50 Polinyà comença a créixer cap a l’oest amb el carrer Sant Vicent Ferrer i als anys 60 el carrer Trevijano. L’actual creixement urbà està format per un cinturó de cases adossades construïdes en xicotets grups a partir dels anys 80 fins l’actualitat, a les zones est i oest.

 

 Per saber algunes coses d’història de Polinyà poden consultar aquest blog.

AJUNTAMENT

L’actual edifici de l’Ajuntament respon a un projecte de l’arquitecte Julio Trullenque Sanjuan de l’any 1955. Ajuntament de Polinyà de XúquerConstruït al mateix lloc que l’anterior, es pressupostà l’obra en 581.964 pessetes. Fou inaugurat el dia 12 d’octubre de 1958 i l’obra definitiva té algunes diferències respecte als plànols: estava projectat un soterrani que no existeix, l’escala era diferent de la que es va fer finalment o, per exemple, a la façana anava un rellotge sostingut per la figura d’un atlant. El més destacable de l’edifici és l’escala, que fa de nucli central i distribuïdor de l’edifici; com a anècdota cal dir que la barana fou esculpida al lloc per l’escultor local Juan Giner. Amb el pas del temps l’edifici ha anat adaptant-se a les necessitats; les més importants l’ampliació de les oficines municipals on abans estaven els habitatges destinats al secretari municipal i a l’agutzil.

 

Fitxa de recursos turístics: Ajuntament de Polinyà de Xúquer

NOM DEL RECURS Ajuntament de Polinyà de Xúquer.
CATEGORÍA Arquitectura.
SUBCATEGORÍA
UBICACIÓ Polinyà de Xúquer.
ESTAT  DE CONSERVACIÓ Molt bo.
ACCESSIBILITAT Fàcil. Es troba al centre de la ciutat.
ÈPOCA PROPÍCIA DE VISITA Qualsevol època de l’any.
ACTIVITATS QUE ES DESENVOLUPEN Activitats de tot tipus.
PROPIETAT, GESTOR Ajuntament.
PROTECCIÓ  LEGAL O CATALOGACIÓ

 

Fitxa de valoració del recurs en funció del seu potencial turístic: Ajuntament de Polinyà de Xúquer

Atractivitat Alt
Vulnerabilitat No en té
Disponibilitat Bona
Accessibilitat Bona
Valor educatiu Mig

 

Com aplegar a Polinyà de Xúquer

Polinyà de Xúquer està situat a la comarca de la Ribera Baixa, just a la vora del riu Xúquer. Com aplegar a Polinyà de Xúquer? Ací presentem diverses opcions, segons d’on es vinga.

Com aplegar a Polinyà de Xúquer per carretera

  • Per la nacional de la costa, l’autovia A-38 (N-340), s’ha d’agafar l’eixida a Sueca i des d’allí per la CV-550, passant per Riola, s’arriba a Polinyà de Xúquer. Hi ha molt bona carretera, nova.
  • Des de l’interior, per l’autovia A-7, desviament a Alzira i des d’allí per la CV-550 a Polinyà de Xúquer directament, per una carretera acabada d’estrenar.
  • Per l’autopista AP-7 s’haurà d’agafar la sortida d’Algemesí, anar fins al poble d’Algemesí, per la CV-512 a agafar la CV-550 direcció Polinyà.
  • Des del sud, per la Costa, no cal arribar a Sueca. Es pot deixar la N-332 a Favara, agafar la CV-510 fins a Corbera i d’allí la  CV-508 fins a Polinyà de Xúquer.

A Polinyà de Xúquer hi ha circumval·lació, la carretera CV-550. En cada extrem del nucli urbà hi ha una rotonda per accedir-hi. Per major comoditat hi ha un conjunt d’avingudes que fan la volta al poble (conegudes popularment com a ronda) que permet accedir fàcilment a qualsevol punt sense dificultat.


Com aplegar a Polinyà de Xúquer

Com aplegar a Polinyà de Xúquer des de els pobles de referència més propers  per carretera

Us presentem les indicacions per aplegar a Polinyà de Xúquer des de els principals pobles del seu voltant. Seguiu els enllaços de cada poble per voreu des de Google Maps.

  • Algemesí (6 km) Agafeu Carrer del Pintor de Ribera i Carrer d’Albalat cap a Carrer Projecte 47/CV-512. Ix per la segona sortida. Conduïu per CV-505 i a la rotonda agafeu la primera sortida
  • Alzira  (8 km) Des de l’Avinguda de la Voluntat Popular agafeu la segona ixida per Avinguda de la Llibertat/CV-505. A la rotonda, preneu la segona sortida i continueu per CV-505. A la rotonda, preneu la primera sortida i continueu per CV-505. A la rotonda, agafeu la primera sortida per carrer Crist de la Sang.
  • Cullera  (13 km) Des de Carrer Sueca en la rotonda agafeu la segona sortida en  CV-5040. A la següent rotonda continueu per la segona sortida per CV-5040. A la següent rotonda continueu per la segona sortida per N-332.  Sortiu per 12, a CV-509 en direcció a Sueca (centre)/Corbera/Llaurí. A la rotonda, agafeu la tercera sortida per CV-509. A la rotonda, agafeu la segona sortida per CV-511. Gireu a l’esquerra per Carrer Ribera Baixa. Gireu a l’esquerra per Av. Oest/CV-505. A la rotonda, preneu la tercera sortida.
  • Sueca (5 km) En CV-505 continueu fins la rotonda y agafeu la segona sortida per CV-505. Continueu per CV-505 atravesant Favara fins que aplegueu a la rotonda, agafeu la tercera sortida per aplegar a Polinyà de Xúquer.

Com aplegar a Polinyà de Xúquer des de els pobles de referència més llunyans  per carretera

A continuació us presentem les indicacions per aplegar a Polinyà de Xúquer des de els principals pobles més grans que es troben al seu voltant. Seguiu els enllaços de cada poble per voreu des de Google Maps.

  • Gandia  (32 km) Des de l’Avinguda de València incorporeu-vos a N-332 pel branc d’entrada cap a Cullera/Valencia. Una volta en Favara, Gireu a l’esquerra per Carrer Reis Catòlics/CV-510 (indicacions per Ajuntament/Llauri/Alzira). A la rotonda, preneu la segona sortida i continueu per CV-510. A la rotonda, preneu la primera sortida i continueu per CV-510. A la rotonda, agafeu la segona sortida per CV-508. A la rotonda, agafeu la quarta sortida.
  • València  (40 km) Des de Avinguda d’Ausiàs March agafeu la segona sortida per Avinguda dAusiàs March/V-31. Utilitzeu els dos carrils de la dreta per agafar la sortida 1 per incorporar-vos a E-15/AP-7 en direcció Alacant/Alicante/A-38/Gandia. Utilitzeu els dos carrils de la dreta per agafar la sortida 535 en direcció N-332/Sollana/Sueca/Alicante. Continueu per N-332/A-38. Sortiu per 12, a CV-509 en direcció a Sueca (Centre)/Corbera/Llaurí. A la rotonda, agafeu la primera sortida per CV-509. A la rotonda, agafeu la segona sortida per CV-511. Gireu a l’esquerra per Carrer Ribera Baixa. Gireu a l’esquerra per Av. Oest/CV-505. A la rotonda agafeu la tercera sortida per aplegar a Polinyà de Xúquer.
  • Autopista del Mediterrani (8,5 km) Des de l’Autopista del Mediterrani una vegada passat Almussafes utilitzeu els dos carrils de la dreta per agafar la sortida 535 en direcció N-332/Sollana/Sueca/Alicante. Continueu per N-332/A-38. Sortiu per 12, a CV-509 en direcció a Sueca (Centre)/Corbera/Llaurí. A la rotonda, agafeu la primera sortida per CV-509. A la rotonda, agafeu la segona sortida per CV-511. Gireu a l’esquerra per Carrer Ribera Baixa. Gireu a l’esquerra per Av. Oest/CV-505. A la rotonda agafeu la tercera sortida per aplegar a Polinyà de Xúquer.

Polinyà de Xúquer a Google Maps

Mostra un mapa més gran

Com aplegar a Polinyà de Xúquer en tren

La situació de Polinyà permet fer ús de dues de les línies de tren de rodalies que tenen com a punt d’eixida l’Estació del Nord de València:

  • La línia C1, de València a Gandia, amb parada a Sueca
  • La línia  C2, de València a Xàtiva i Moixent, amb parades a Algemesí o Alzira.

Tot i que cal accedir a les poblacions on hi ha estació (Sueca o Algemesí), el tren és una bona forma d’anar a València ciutat per fer turisme, donat que ens deixa al mateix centre i hi ha molta freqüència de pas de trens.

Horaris de Renfe.

Com aplegar a Polinyà de Xúquer en autobús

Hi ha dues companyies d’autobusos que tenen parada a Polinyà: Autocares Sarrión i Autobuses Buñol.

  • Autocares Sarrión fa el recorregut Cullera-Sueca-Riola-Polinyà-Benicull-Albalat-Algemesi i a l’inrevés. Telèfon 96 172 25 97
  • Autobuses Buñol fa la línia Riola-Polinyà-Benicull-Albalat-Algemesí-València. Telèfon 96 349 14 25